«de vegades penso que estic anotant el futur. em dic que, davant de la incomprensió, en quedin les paraules. algú, potser, les podrà entendre», diu el narrador d’aquesta història. i, en efecte, té alguna cosa d’exercici de comprensió íntima d’un passat extrem i traumàtic, i de cartografia sentimental d’un present convuls a la recerca d’alguna forma d’alliberament.situada en una geografia ambigua, la primera novel·la de pol guasch posa en dansa una parella de nois que han crescut en una zona militaritzada, marcats per unes condicions de vida precàries, per la intolerància de l’entorn cap al seu desig, i per unes famílies tocades pel desarrelament. la manca de perspectives ho domina tot, però encara mantenen la possibilitat de deixar se enlluernar i fins i...
